diumenge, 31 de maig del 2009
OMBRA
L´ombra assaboria
la primera llum de l´alba.
Volia viure eternament.
La nit es menjà la claretat,
esborrant-la.
GRANOTA
Fotografia/ Ferrán Turo i Gort
Aigües verdes.
Ballen les mosques,
i canta feliç.
ESPIADIMONIS
dijous, 28 de maig del 2009
FUGIDA
Q IXOT
U
Es va despertar tot d´una en un lloc que no era el seu. Estava en una illa de fusta, habitada per una baixa palmera de flor verda i acompanyat per l´únic esser que podía soportar la seua bogeria.
- Ai de l´ai de l´infeliç, què no pot moure´s- diguè el Quixot.
En dir aquestes paraules, li van venir moltes ganes de tornar a caminar, però la materia que tenia enganxada als peus li oposava tanta resistència que caiguè a terra, fent tres tombs i perdent el cap. No era la primera vegada que ho feia.
La seua parella seguia fent guàrdia, deixant que els dies s´escolessin com si fossin minuts; no calia sinó esperar i mantenir-se dret.
Dolors
U
Es va despertar tot d´una en un lloc que no era el seu. Estava en una illa de fusta, habitada per una baixa palmera de flor verda i acompanyat per l´únic esser que podía soportar la seua bogeria.
- Ai de l´ai de l´infeliç, què no pot moure´s- diguè el Quixot.
En dir aquestes paraules, li van venir moltes ganes de tornar a caminar, però la materia que tenia enganxada als peus li oposava tanta resistència que caiguè a terra, fent tres tombs i perdent el cap. No era la primera vegada que ho feia.
La seua parella seguia fent guàrdia, deixant que els dies s´escolessin com si fossin minuts; no calia sinó esperar i mantenir-se dret.
Dolors
Participe amb aquest text en el 108 joc literari :
http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/108e-joc-literari.html
dimarts, 26 de maig del 2009
X
Dolors
Quan tot començava X vivía en un indret transparent, calent i assolellat. No hi havia ni sorra, ni roques de color de sorra, només llum.
Al cap de molt i molt temps- llavors tot durava llargues anyades- X va aprendre a agafar el color de la llum. Ara era exclusivament d´un color engrogueït-sorrenc.
Al cap de molt i molt de temps, a còpia de passar-se mitja vida vivint de la llum del sol, X va començar a tindre ombra i va decidir posar-se en camí, tanmateix, per veure si es trobava a ell mateix.
Així doncs, va esperar que es fes fosc i va canviar de pell.
Al cap de molt i molt temps- llavors tot durava llargues anyades- X va aprendre a agafar el color de la llum. Ara era exclusivament d´un color engrogueït-sorrenc.
Al cap de molt i molt de temps, a còpia de passar-se mitja vida vivint de la llum del sol, X va començar a tindre ombra i va decidir posar-se en camí, tanmateix, per veure si es trobava a ell mateix.
Així doncs, va esperar que es fes fosc i va canviar de pell.
TESTIMONI
Dolors
Seguint el seu camí
enmig de les transformacions del món,
un dinosaure sobrevivent ,
testimonia un passat sense retorn ,
empresonat en grises planes de pedra.
Continuen essent misterioses,
les causes de la rápida extinció dels dinosaures.
Dolors
A la barana dels teus dits,
he vestit aquest instant,
de silencis blancs
i embolcalls de lluna.
Text que participa a la convocatòria de Jesus M. Tibau del no-joc literari de maig, que apareix al seu blog "Tens un racó dalt del món".
Etiquetes de comentaris:
A la barana dels teus dits
dilluns, 25 de maig del 2009
L´ESCARABAT
L´escarabat piloter tenia un amagatall secret, on soterrava les coses que trobava al cor de les boles de fem. Un amagatall que ningú coneixia, ben enfonsat sota terra.
Cada dia se´n anava de viatge cap a la superficie misteriosa, aguantant la respiració mentre pujava i veía la llum que penetrava a la foscor, pel forat d´eixida.
Aquell matí va sortir esbufegant i gemegant, no tenia gaire gana d´anar corrent d´un lloc a l´altre buscant fem. Ja no podía més.
Va caminar amunt i avall, pensant com podría deixar aquella vida que portava. Vivia avergonyit. Tot li sabia greu: cada pas que feia, cada pensament que li venia al cap, cada desig que tenia. Tot, estava segur, per culpa del fem que l´ajudava a sobreviure.
L´escarabat va sospirar diguent amb veu alta:
- Ben mirat hauria de fer alguna cosa per canviar de vida.
Mentrestant, seguía fent una bola, que creixia cada vegada més i més. Anava tant absort rumiant els canvis que volia fer en la seua vida, que no va veure la pedra. Atordit pel colp, es va alçar i va continuar el seu camí arrosegant la pilota de fem.
Al cap d´una estona va arribar al forat del seu cau. Es va aturar per prendre alè i en aquest moment es va adonar que el que havia remolcat no era aquella perfecta esfera que havia aconseguit fer.
Tant de bó li havia costat més que mai arribar al seu refugi. Davant seu tenia una bola amb forma d´ou.
- Tal vegada tinga dintre alguna cosa bona. Tal vegada puga canviar de vida - va pensar.
Amb un últim esforç va entrar al seu refugi. Ara, sota la terra en calma, va acaronar l´ou, mentre li preguntava:
- D´on vens? Què amagues?
L´ou va començar a brillar. L´escarabat va veure en un instant cels infinits, verds incipients i la cua d´un cometa escapant al mig d´un oceà de terra.
Va intentar retindre la llum que fugia entre les corbes del seu cau. No ho va aconseguir.
I així va seguir la seua vida d´escarabat, esperant encontrar,un dia, un altre estel perdut dintre d´una perfecta bola de fem.
Cada dia se´n anava de viatge cap a la superficie misteriosa, aguantant la respiració mentre pujava i veía la llum que penetrava a la foscor, pel forat d´eixida.
Aquell matí va sortir esbufegant i gemegant, no tenia gaire gana d´anar corrent d´un lloc a l´altre buscant fem. Ja no podía més.
Va caminar amunt i avall, pensant com podría deixar aquella vida que portava. Vivia avergonyit. Tot li sabia greu: cada pas que feia, cada pensament que li venia al cap, cada desig que tenia. Tot, estava segur, per culpa del fem que l´ajudava a sobreviure.
L´escarabat va sospirar diguent amb veu alta:
- Ben mirat hauria de fer alguna cosa per canviar de vida.
Mentrestant, seguía fent una bola, que creixia cada vegada més i més. Anava tant absort rumiant els canvis que volia fer en la seua vida, que no va veure la pedra. Atordit pel colp, es va alçar i va continuar el seu camí arrosegant la pilota de fem.
Al cap d´una estona va arribar al forat del seu cau. Es va aturar per prendre alè i en aquest moment es va adonar que el que havia remolcat no era aquella perfecta esfera que havia aconseguit fer.
Tant de bó li havia costat més que mai arribar al seu refugi. Davant seu tenia una bola amb forma d´ou.
- Tal vegada tinga dintre alguna cosa bona. Tal vegada puga canviar de vida - va pensar.
Amb un últim esforç va entrar al seu refugi. Ara, sota la terra en calma, va acaronar l´ou, mentre li preguntava:
- D´on vens? Què amagues?
L´ou va començar a brillar. L´escarabat va veure en un instant cels infinits, verds incipients i la cua d´un cometa escapant al mig d´un oceà de terra.
Va intentar retindre la llum que fugia entre les corbes del seu cau. No ho va aconseguir.
I així va seguir la seua vida d´escarabat, esperant encontrar,un dia, un altre estel perdut dintre d´una perfecta bola de fem.
Se´n va fen més gran
la bola de fem i
l´escarabat somia
que és un estel.
Dolors
dissabte, 23 de maig del 2009
MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS
Fotografia: Ferran Turmo i Gort
El Joel era a casa seva. Era hivern i plovia. Joel es va recolzar a la taula i, amb un profund sospir diguè:
- No pararà de ploure mai més. Sempre plourà. Ho sé.
- Molt interessant! – va dir la sargantana, mentre prenia la llum al seu hivernacle.
- Ara plou tant que fins el sol està mullat, allà dalt. - diguè Joel
- El sol no pot estar mullat, viu més enllà dels núvols i els desfà. Justament, per això és tan bonic i no el podem mirar als ulls- va comentar la sargantana.
- Què saps tú? Si mai l´has vist! - va dir Joel.
- El meu primer record és el sol - va contestar la sargantana - Pot ser no te´n recordes, però el sol hi és, allà dalt, més enllà dels núvols.
La sargantana cada vegada es recordava de més coses. Es va quedar rumiant i va decidir continuar recordant i llançar el seus records enlaire:
- A l´estiu i a l´hivern m´agradava prendre la llum del sol.
- M´agradaven les pedres al migdia, quan més calfa el sol.
El cor de la sargantana va bategar de pressa. Va rumiar una altra llarga estona i, de sobte, es va adonar que estava presonera.
- Els murs, l´herba, les pedres… Són tan boniques! - diguè.
De sobte una ombra de preocupació va aparèixer a la cara de Joel.
- Em sembla que vols marxar. Què no ets feliç ací?. A fora tot són perills i plou - va dir Joel.
Es va fer un silenci. La sargantana no va dir res. No recordava que Joel mai n´hagués fet aquesta pregunta.
Joel va obrir la tapa del terrari i va agafar la sargantana. Tots dos els van mirar als ulls i Joel va dir:
- Ara plou massa per deixar-te eixir, així que quan aparega el sol, et portaré al mur.
- Home, aquest és un detall inesperat – digué la sargantana.
Lentament, al vespre, va deixar de ploure i un resplendent raig de sol va arribar a la finestra.
La sargantana es va enfilar pel braç de Joel i li va dir adeu a l´orella.
Dolors
OBJECTES ANIMATS
Dolors
Es va despertar amb fam, i en obrir el rebost va decidir menjar lluna.
- És perfectament rodona!- diguè.
En el moment que va entrar a la sala un intens aroma a roses va impregnar l´ambient.
A les 10 i 11 minuts, l´armari convidava a la gent...
A les 10 i 11 minuts, l´armari convidava a la gent...
Canon va obrir els ulls i el món va parar un instant...
La dama del temps respirava les 10 i 10 de la nit.
La dama del temps respirava les 10 i 10 de la nit.
En el Palau, el princep estava desesperat...
LA MAR D´ENDEVINALLES
Endevinalles d´animals de la mar ( classe 5 anys- Quan estaven desenvolupant un projecte un projecte " La mar d´animals)
Etiquetes de comentaris:
Endevinalles/ animals de la mar
COLORS
Dolors
El meu món exhibeix
colors sempre nous.
Núvols rosa,
cúmuls violeta,
que descarreguen
llamps daurats.
Arcs de Sant Martí
anunciant tonalitats
mai vistes.
Molses i falgueres,
verdejant les valls
solcades de torrents.
Brolladors
amb peixos d´escates
transparents.
Somriures vermells,
grocs i blaus.
El meu món,
em deixa descobrir
colors en l´ombra,
on, fins el negre,
es deixa pintar de blanc.
divendres, 22 de maig del 2009
ÀNIMA
Mirant de trobar-te
en la distancia
et busque
en un mar de sorra,
enfonsant-me entre dunes.
T´endevine,
entre la boira i els núvols
que amaguen muntanyes.
Et busque endinsant-me
en boscosos deserts,
encercats d´aigua.
T´endevine,
en un sol, que encega la nit,
mentre s´esborra la lluna.
Et busque,
perduda en la foscor,
a deu mil milions d´any llum.
BASSAL
Per als infants, hi ha pluges
i pluges.
La que diverteix
i sorprèn.
La que angoixa
i avorreix.
Però si la pluja
deixa un bassal,
gràcies a un petit
forat a terra,
ells hi veuen un univers
replet d´ infinites
formes .
Aleshores, els infants,
fan una gran festa.
dijous, 21 de maig del 2009
dimarts, 19 de maig del 2009
dilluns, 18 de maig del 2009
MARIO BENEDETTI
ESTADOS DE ÁNIMO
A veces me siento
como un águila en el aire.
- Pablo Milanés
Unas veces me siento
como pobre colina
y otras como montaña
de cumbres repetidas.
Unas veces me siento
como un acantilado
y en otras como un cielo
azul pero lejano.
A veces uno es
manantial entre rocas
y otras veces un árbol
con las últimas hojas.
Pero hoy me siento apenas
como laguna insomne
con un embarcadero
ya sin embarcaciones
una laguna verde
inmóvil y paciente
conforme con sus algas
sus musgos y sus peces,
sereno en mi confianza
confiando en que una tarde
te acerques y te mires,
te mires al mirarme.
Mario Benedetti
http://www.youtube.com/watch?v=3Q4myDcshGY
http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/mbenedetti/voces.shtml
diumenge, 17 de maig del 2009
OMBRA ESTIMADA
El gris comença
a tenyir el dia
anunciant la pluja.
Inmòbil,
mire l´horitzò
en una teraninya.
Ho he perdut tot,
el mar blau on em mirava,
el sol que m´acaronava,
la veu de les paraules,
que em contaven
la meua infantesa.
En una maceta,
unes formigues dibuixen
camins de serp a terra,
mentre els núvols,
segueixen omplint
d´incertesa el cel.
Ho he perdut tot,
les hores del vell rellotge,
el somriure dels seus llavis
en les meues mans,
l´aroma a pell de taronja
de l´hivern.
Avui, he tornat al jardí del seu balcó,
que tant estimava.
Sols em queda la fosca claror,
de la seua ombra
dibuixada en els geranis.
( A la meua mare)
Dolors
UN ALTRE DIA
Dolors
Sense rés més,
el peix arriba al terrat
i el gat a la mar.
el peix arriba al terrat
i el gat a la mar.
Sabates damunt la terra,
obrint la seua boca
als peus, cansats,
que surten al carrer
incontrolats.
El dia comença
com sempre,
amb un silenci
de sorolls.
obrint la seua boca
als peus, cansats,
que surten al carrer
incontrolats.
El dia comença
com sempre,
amb un silenci
de sorolls.
Camine
per parcs
sense ocells,
per jardins
d´asfalt
i rieres esborrades.
Les granotes ,
amb les anques al plat,
de la cuina moderna,
em conviden a passar
un bon dia.
amb les anques al plat,
de la cuina moderna,
em conviden a passar
un bon dia.
dimarts, 12 de maig del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)